L’enamoren, a força de desenamoraments

Los hombres invertimos demasiado tiempo en tratar de hacernos los interesantes y muy poco en interesarnos por los demás y por lo que nos dicen. Fíjese en una mujer inteligente y haga exactamente como ella: aprenda a escuchar al otro hasta interesarse. En general, las mujeres desarrollan estrategias de interesarse mucho más efectivas que las de los varones para resultar interesantes. (···) un acto comunicativo fallido, a veces minúsculo, desencadena graves errores. En la célula, un tumor empieza precisamente con un error de comunicación en la replicación. En la pareja, los divorcios no comienzan con los grandes desplantes sino con pequeños defectos al comunicar o no comunicar algo y el funcionamiento de una nación también depende de una épica que contiene signos de identidad y códigos que, a veces, fallan.

Sebastià Serrano (La Vanguardia, 16/03/2003)


Tres sols


Música x companyia

Llegir més...


Tres sols

L’enamoren, a força de desenamoraments (1a part)

I tu què pariràs que no vols tenir fills?
Jo pariré una casa que m’aporti descans
Uns amics agermanats sense dolor
Uns amants que superin tot l’amor
Una crida, molt sonada, a salvar el món

I no és un embaràs poc practicat?
...Dones mare,
dones nena,
dones cotxe, bicicleta,
secretàries,
tietes,
la cosina,
la padrina,
dones teta,
dida, infermera...
La qüestió és ser dels altres
I no mirar cap enrera
ni davant

Només comprendre, compadir-te,
escoltar la metafísica dels
que dubten, però despunten
Tenen punta per la tonta
que els aguanta
per no ser considerades
les marfantes, les solteres,
les que vesteixen sants i
pobretes!

Pobres de què?!
Parentela de porcs
Que no s’adonen que la vida és
persona,
que la persona no és
una merda
Punxada o no, la volem dreta.
La vida, és clar, no la merda
I que sempre ragi l’aixeta

Així, plouran homes? Al·leluia!
Els tindrem a cabassos
en alguns casos
Puntuals voldrem portals
tancats, per esbotzar plegats
I amb un misto il·luminarem
l’escena de la pel·lícula
que mai s’ha rodat ni és escrita.

Vols ser el meu extra-preferit?
Parlem-ne. Has captat fins aquí?
Doncs, seguim. Tens possibilitats
d’amistat, d’amor o sexe.
Però no es redueix a la tríade
Només era una frase dita

Podem improvisar millor
O pitjor ens emboliquem
I la liem ben grossa
Que tirin focs i es pesquin cartutxos
Olorem pólvores i mengem pastissos

Només deixa’m, deixa’m sentir,
Potser l’espetec serà gran esclat
I encara encendrem foguera
Només cal tenir llenya.
És el que et dic, que necessito,
un bon tronc on aferrar-me

Toco ferro perquè no em passi
Que de necessitat, de desig,
d’il·lusió, de voler, ..., es viu
Sovint és només això que tenim

Per tant, a engreixar, a péixer,
a embotir-ho tot a dins
i sortir, sortir gegants i petits.
Depèn de tu, depèn de mi, de si
ens unim o no ens unim
de si em sé sola i tu fadrí.

Si et convido em donaràs pastís?
No pastis, que no en vull
ni sentir-ne a parlar.
Química postissa,
neuronal alquímia
que fa mal
al cap i al cor
dels que han d’aguantar,
efectes perversos i versos com
els que aquí estem rajant.

Que jo no sóc ja qui escriu
sinó el viatge que m’està donant
Vivaldi dalt del tren.
Les estacions no només són quatre
Venim de les figueres
i hem fet aturada als sils
que són plens de festa major
i xurros amb xocolata
que no tenen a qui acudir.

Sí, prenen vida les gominoles
que a la fira han de patir
els nens potiners i cridaners
que no entenen, que reneguen,
que no creuen i es rebel·len
Feliç món infantil, calvari patern.

Voleu fer el favor de callar?!
Que tinc mal de cap, migranya
i una lleganya que em tanca els ulls
o me’ls destapa quan es mou.

Quina canya m’està donant la lletra
Mai m’havia passat de llarg
I avui sembla que tinc fluixesa
de frases poc embastades,
però nuclears.

Figueres – Barcelona (04/09/05)


Música x companyia

L’enamoren, a força de desenamoraments (2a part)

Quan era menuda no se’m movien
els ditets dels peus
d’adolescent, sí, i vaig començar
a caminar.
Del camí, el meu cervell
va despertar i va començar
a imaginar

Dels paisatges nous
els músculs de l’entrecuix
es van fer pedra i aigua
El gorg va ser descobert
per la llengua natural

I el dit que tot ho palpa
i la boca que tot s’ho beu
i els ulls que s’emmirallen
i la baba que regalima
i l’ai sempre benvingut
van fer els cossos, un
com un tronc amb dues branques.

Hi veia el nostre arbre del Montseny
per a la nostra rauxa grimpadora...

I després del divendres de farigola
i veure els garrofers de Mont-Roig
els figurins de la Claca
volien desigs i amor.

Però el marro va portar cagarro
i l’últim sopar, no el vam sopar.

Ai, la mar de celofana...

I ara ve el torna aviat mariner
L’estrella del matí indica
que has estat el més matiner
perquè la nostra vida feta a miques
port i platja volen ser
(abans de fer figa).

Desplegarem veles, sí,
un cop els nusos desfem i fem.

A fe... Amor!
(o axafem fems...)

L’Escala – Barcelona (03 i 04/07)