I.Art i figura fins a la sepulturA

“Amor dins”*	“Amor refrescant”*

“Tan lluny, tan aprop de casa”*	“Amor i esperança (abraçada)”*

Avui l’art no té lloc on agafar-se. Tampoc té gaire temps per fer-se, ni pair-se.

Llegir més...

“Amor dins”*	“Amor refrescant”*

“Tan lluny, tan aprop de casa”*	“Amor i esperança (abraçada)”*

Avui l’art no té lloc on agafar-se. Tampoc té gaire temps per fer-se, ni pair-se.
Agrada l’art escènic sense trama ni argument, en tot cas alguna excusa o pensament, però no gaire desenvolupat, que podria empatxar les ments poc avesades al discurs lliure i racional. Agrada una mica d’emoció, però de cap manera educació sentimental a lo segle XIX; tot romanticisme ha estat soterrat. La violència i la mort estan de moda com a motius, perquè l’Amor i la Vida s’han estovat (hi ha a qui han estovat més sovint) a base de repetir fòrmules, establir possessions i amargar dolçors.
Però l’Art, l’Amor i la Vida respiren per cada porus de la terra i dels humans, ara i aquí. Assumint la part naïf, teniu a dalt ‘l’àlbum de fi de curs dels meus trenta anys’, fet de dibuixos i colors. Aquestes primeres figures són planes, amb poca capa de pintura, sense perspectiva i suren per la tela sovint. Les vaig dibuixar i pintar en un matí o una tarda, sense voluntat de retoc, i les vaig regalar a gent propera. Ara les penjo a la teranyina, per si les vol pair algú altre.

*(Agrair la sèrie de fotografies que em va fer Ivan G. Costa l’hivern de 2005, que ara aprofito, i que donen als quadres una imatge virtual lluminosa i bella).